Are you over 18 and want to see adult content?
More Annotations
![A complete backup of militaryparitet.com](https://www.archivebay.com/archive5/images/9bd89cc5-05f4-4f96-b863-c72865d6baff.png)
A complete backup of militaryparitet.com
Are you over 18 and want to see adult content?
![A complete backup of garanteprivacy.it](https://www.archivebay.com/archive5/images/1b27adec-c417-4d8b-9525-269d8e91d903.png)
A complete backup of garanteprivacy.it
Are you over 18 and want to see adult content?
Favourite Annotations
![A complete backup of ilawjournals.com](https://www.archivebay.com/archive2/8cdf5b98-3b87-45e4-bd42-e4807c9620ff.png)
A complete backup of ilawjournals.com
Are you over 18 and want to see adult content?
![A complete backup of spanndecken-team.de](https://www.archivebay.com/archive2/86aeaa90-3024-41ab-a7b8-c23d676016c5.png)
A complete backup of spanndecken-team.de
Are you over 18 and want to see adult content?
![A complete backup of dg-flugzeugbau.de](https://www.archivebay.com/archive2/348c07a0-769b-431b-b927-de8d25f98a95.png)
A complete backup of dg-flugzeugbau.de
Are you over 18 and want to see adult content?
![A complete backup of remnantofgod.org](https://www.archivebay.com/archive2/e6d21000-32ec-4042-aa67-f8d85a6fa4ed.png)
A complete backup of remnantofgod.org
Are you over 18 and want to see adult content?
![A complete backup of thenewsletterplugin.com](https://www.archivebay.com/archive2/983d2556-db01-427f-a479-eff3ff48690f.png)
A complete backup of thenewsletterplugin.com
Are you over 18 and want to see adult content?
![A complete backup of sputnik-georgia.ru](https://www.archivebay.com/archive2/29d444e6-aa36-49a2-888c-7568f7872d8a.png)
A complete backup of sputnik-georgia.ru
Are you over 18 and want to see adult content?
Text
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA Escola Satírica Valenciana. literatura lit. Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València. Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i BaltasarPortell. Eren
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà el ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.PARET MITGERA
Pel codi civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn. Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de laJOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA Escola Satírica Valenciana. literatura lit. Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València. Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i BaltasarPortell. Eren
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà el ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.PARET MITGERA
Pel codi civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn. Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de laJOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultar ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iLERROUXISME
El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
ENCICLOPÈDIA.CAT
enciclopèdia.cat | El cercador de referència en catal WWW.ENCICLOPEDIA.CAT www.enciclopedia.catENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan. ANTÒNIMS | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Diccionari d’historiografia catalana. Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX. Estadístiques. El món en xifres. Obres temàtiques. General. Anuaris de l’Enciclopèdia. Enciclopèdia temàtica Proa. Aprendre a aprendre.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.JOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan. ANTÒNIMS | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Diccionari d’historiografia catalana. Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX. Estadístiques. El món en xifres. Obres temàtiques. General. Anuaris de l’Enciclopèdia. Enciclopèdia temàtica Proa. Aprendre a aprendre.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.JOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
LERROUXISME
El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
ENCICLOPÈDIA.CAT
enciclopèdia.cat | El cercador de referència en catal WWW.ENCICLOPEDIA.CAT www.enciclopedia.catENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iREALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.ARTIFICIALISME
Psicologia. psicologia psic. En la psicologia de Piaget, estat d’esperit de l’infant que creu que tots els objectes i fenòmens exteriors són obra de l’home.ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iREALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.ARTIFICIALISME
Psicologia. psicologia psic. En la psicologia de Piaget, estat d’esperit de l’infant que creu que tots els objectes i fenòmens exteriors són obra de l’home.ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI DE SINÒNIMS FRANQUESA El Diccionari de sinònims Franquesa en línia presenta el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa publicat en paper el 1998 i reimprès amb revisions, modificacions i actualitzacions en múltiples ocasions.. Es tracta d’un diccionari molt complet, que no només dóna llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i una informació complementària de gran GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA La Gran enciclopèdia catalana (GEC) és un diccionari enciclopèdic universal que té com a precedent immediat l’obra homònima en paper, destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.L’any 1996 la GEC es digitalitz i esdevingué consultable per internet. A partir de l’any 2013 aquesta obra ha experimentat nous canvis que l'adapten ANELLS DE CREIXEMENT anatomia vegetal anat veg. Anells aproximadament concèntrics, alternativament clars i foscs, visibles a les seccions transversals dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes. Corresponen a les capes de xilema formades pel càmbium a la primavera (clar, vasos amples) i a l’estiu (fosc, vasos estrets). APRENENTATGE SIGNIFICATIU Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu. L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elementsexistents
HOM | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE hom. Etimologia: pronominalització de l’ant. hom ‘home’, del nominatiu ll. hŏmo, usat en funció de subjecte en oposició a home, de l’acusatiu hŏmĭnem, usat com a complement directe 1a font: s. XII, Hom. pronom. És usat com a subjecte quan es vol significar que l’acció expressada pel verb és realitzada per una o més personesPUBLI ELI ADRIÀ
Bust d’Adrià (British Museum) història hist. Emperador rom (117-138), de la dinastia antonina. Itàlica, Bètica, 24 de gener de 76 dC — Baiae, Campània, 10 de juliol de 138. Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria,l’adoptà.
LUIS CERNUDA
Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire (1927). Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1928-29). Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on col·laborà a les Misiones Pedagógicas de la República i public més poesia: Égloga, Elegía, Oda (1927-28), Un río, un amor (1929),Los
CENTRE D’INTERÈS
Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social. En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos. Hom en distingeix bàsicament tres fases: la primera, d CORT REIAL | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE En poblacions reials on només hi havia una cort, el nom de cort reial predominà sobre el referit al funcionari que la presidia. Aquestes corts tenien una organització més o menys complexa segons la importància, i, com les corts baronials, disposaven d’un jutge ordinari (amb atribucions jurisdiccionals en matèria civil iassessores en la
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iREALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.ARTIFICIALISME
Psicologia. psicologia psic. En la psicologia de Piaget, estat d’esperit de l’infant que creu que tots els objectes i fenòmens exteriors són obra de l’home.ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iREALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.ARTIFICIALISME
Psicologia. psicologia psic. En la psicologia de Piaget, estat d’esperit de l’infant que creu que tots els objectes i fenòmens exteriors són obra de l’home.ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI DE SINÒNIMS FRANQUESA El Diccionari de sinònims Franquesa en línia presenta el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa publicat en paper el 1998 i reimprès amb revisions, modificacions i actualitzacions en múltiples ocasions.. Es tracta d’un diccionari molt complet, que no només dóna llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i una informació complementària de gran GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA La Gran enciclopèdia catalana (GEC) és un diccionari enciclopèdic universal que té com a precedent immediat l’obra homònima en paper, destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.L’any 1996 la GEC es digitalitz i esdevingué consultable per internet. A partir de l’any 2013 aquesta obra ha experimentat nous canvis que l'adapten ANELLS DE CREIXEMENT anatomia vegetal anat veg. Anells aproximadament concèntrics, alternativament clars i foscs, visibles a les seccions transversals dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes. Corresponen a les capes de xilema formades pel càmbium a la primavera (clar, vasos amples) i a l’estiu (fosc, vasos estrets). APRENENTATGE SIGNIFICATIU Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu. L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elementsexistents
HOM | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE hom. Etimologia: pronominalització de l’ant. hom ‘home’, del nominatiu ll. hŏmo, usat en funció de subjecte en oposició a home, de l’acusatiu hŏmĭnem, usat com a complement directe 1a font: s. XII, Hom. pronom. És usat com a subjecte quan es vol significar que l’acció expressada pel verb és realitzada per una o més personesPUBLI ELI ADRIÀ
Bust d’Adrià (British Museum) història hist. Emperador rom (117-138), de la dinastia antonina. Itàlica, Bètica, 24 de gener de 76 dC — Baiae, Campània, 10 de juliol de 138. Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria,l’adoptà.
LUIS CERNUDA
Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire (1927). Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1928-29). Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on col·laborà a les Misiones Pedagógicas de la República i public més poesia: Égloga, Elegía, Oda (1927-28), Un río, un amor (1929),Los
CENTRE D’INTERÈS
Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social. En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos. Hom en distingeix bàsicament tres fases: la primera, d CORT REIAL | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE En poblacions reials on només hi havia una cort, el nom de cort reial predominà sobre el referit al funcionari que la presidia. Aquestes corts tenien una organització més o menys complexa segons la importància, i, com les corts baronials, disposaven d’un jutge ordinari (amb atribucions jurisdiccionals en matèria civil iassessores en la
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
APRENENTATGE SIGNIFICATIU Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu. L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elementsexistents
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elARTIFICIALISME
Psicologia. psicologia psic. En la psicologia de Piaget, estat d’esperit de l’infant que creu que tots els objectes i fenòmens exteriors són obra de l’home.ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
APRENENTATGE SIGNIFICATIU Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu. L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elementsexistents
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elARTIFICIALISME
Psicologia. psicologia psic. En la psicologia de Piaget, estat d’esperit de l’infant que creu que tots els objectes i fenòmens exteriors són obra de l’home.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultar GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA La Gran enciclopèdia catalana (GEC) és un diccionari enciclopèdic universal que té com a precedent immediat l’obra homònima en paper, destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.L’any 1996 la GEC es digitalitz i esdevingué consultable per internet. A partir de l’any 2013 aquesta obra ha experimentat nous canvis que l'adaptenCUC DE TERRA
De nit surten a la superfície, puix que l’atmosfera és més humida i això els facilita la respiració; en arribar l’hivern, resten al fons de les galeries. El cuc de terra vermell o cuc vermell ( Lumbricus rubellus) és una espècie californiana criada, com a font de proteïnes per a l’alimentació animal, a partir de matèriaPUBLI ELI ADRIÀ
Bust d’Adrià (British Museum) història hist. Emperador rom (117-138), de la dinastia antonina. Itàlica, Bètica, 24 de gener de 76 dC — Baiae, Campània, 10 de juliol de 138. Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria,l’adoptà.
EXISTENCIALISME
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura (J.-P. Sartre, A. Camus) el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu.CATALUNYA VELLA
Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s. XII el nom de Catalunya. La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s. XIII (Pere Albert) fins al XV (TomàsMieres), per tal de
LUIS CERNUDA
Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire (1927). Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1928-29). Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on col·laborà a les Misiones Pedagógicas de la República i public més poesia: Égloga, Elegía, Oda (1927-28), Un río, un amor (1929),Los
FLEXÒMETRE
flexòmetre. substantiu masculí. m. Cinta mètrica flexible, generalment d’acer, que mitjançant una molla es cargola i queda desada dins d’un petit estoig. Col·laboració: MRA.BIENNI NEGRE
Bienni Negre. història hist. Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 defebrer de
NOVA CANÇÓ
En el context d’un cert relaxament de les polítiques repressives del franquisme, la Nova Cançó sorgí, de fet, com una més de les iniciatives per a donar continuïtat a la llengua i la cultura catalanes en un entorn hostil, sobretot entre la població més jove, formada sota les directrius castellanitzadores de la dictadura. i enciclopèdia.cat | El cercador de referència en catalVés al contingut
Google Tag Manager
OBRES
OBRES
Anuaris
Anuari 2018
Anuaris 2009-2017
Cronologia
Cronologia dels Països Catalans i del món Diccionaris de la llengua Gran Diccionari de la llengua catalana DICCIONARIS COMPLEMENTARISConjugador catal
Diccionari de sinònims Franquesa Diccionaris bilingües Diccionari català-castell Diccionari castellà-catal Diccionari català-anglès Diccionari anglès-catal Diccionari català-francès Diccionari francès-catal Diccionari català-itali Diccionari català-alemany Divulgació científicaDivulcat
Diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia catalanaESPECIALITZATS
Diccionari de la literatura catalana EsportpèdiaCat ― Enciclopèdia de l’esport catal Gran enciclopèdia de la música Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XXEstadístiques
El món en xifres
Obres temàtiques
GENERAL
Enciclopèdia temàtica Proa ANTROPOLOGIA I SOCIETAT Atles de la diversitatCatalans al món
Tradicionari
ART
Art de Catalunya
Del romà al romànicCatalunya romànica
L’art gòtic a CatalunyaEl Modernisme
ECONOMIA
Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània
GEOGRAFIA
Comarques de CatalunyaHISTÒRIA
Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de CatalunyaLLENGUA
Llibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaNATURA I ECOLOGIA
Biosfera
Història natural dels Països Catalans*
De lliure accés
*
Prèmium
*
Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014*
__ Descarrega’t les guies digitals d'Enciclopèdia* Dona't d'alta
* Inicia sessió
*
*
*
*
El cercador de referència en catal* Inici
enciclopèdia.cat
Search this site Cerca Customize your search Tot el portal ➤ Gran Diccionari de la llengua catalana Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany ➤ Gran enciclopèdia catalana Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l'esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d'historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans ➤ Cronologia dels Països Catalans i del Món Anuari 2018 Anuaris 2009-2017 ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Tots els diccionaris enciclopèdics Totes les obres temàtiques TESTTEST2 test4 TEST12
Veure totes les obres* Inici
QUINES OBRES POTS CONSULTAR A ENCICLOPÈDIA.CAT? A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:Diccionaris
DICCIONARIS COMPLEMENTARISConjugador catal
Diccionari de sinònims FranquesaConjugador catal
Diccionari de sinònims Franquesa Gran Diccionari de la llengua catalana Diccionaris enciclopèdics (l’Enciclopèdia)ESPECIALITZATS
EsportpèdiaCat ― Enciclopèdia de l’esport catal Diccionari del cinema a Catalunya Gran enciclopèdia de la música Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX Diccionari d’historiografia catalana Diccionari de la literatura catalana EsportpèdiaCat ― Enciclopèdia de l’esport catal Diccionari del cinema a Catalunya Gran enciclopèdia de la música Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX Diccionari d’historiografia catalana Diccionari de la literatura catalana Gran enciclopèdia catalanaObres temàtiques
GENERAL
Enciclopèdia temàtica Proa Enciclopèdia temàtica Proa ANTROPOLOGIA I SOCIETATTradicionari
Catalans al món
Atles de la diversitatTradicionari
Catalans al món
Atles de la diversitatART
Art de Catalunya
El Modernisme
L’art gòtic a Catalunya Del romà al romànicCatalunya romànica
Art de Catalunya
El Modernisme
L’art gòtic a Catalunya Del romà al romànicCatalunya romànica
ECONOMIA
Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània
Caixes i bancs de Catalunya Història econòmica de la Catalunya contemporània Fàbriques i empresaris Caixes i bancs de Catalunya Història econòmica de la Catalunya contemporània Fàbriques i empresaris Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània
GEOGRAFIA
Comarques de Catalunya Comarques de CatalunyaHISTÒRIA
Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Lluís Companys, president de Catalunya Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Lluís Companys, president de Catalunya Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Atles electoral de la Segona República a CatalunyaLLENGUA
Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Llibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaNATURA I ECOLOGIA
Història natural dels Països CatalansBiosfera
Història natural dels Països CatalansBiosfera
ANUARIS
DIVULGACIÓ CIENTÍFICACRONOLOGIES
DICCIONARIS BILINGÜESESTADÍSTIQUES
*
De lliure accés
*
Prèmium
*
Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014__
__
* Dóna't d'alta
* Inicia sessió
* Zona Prèmium
* Surt
*
*
*
*
*
* 1
* 2
* 3
* 4
* 5
Tot el que pots consultar a enciclopèdia.cat* Obres temàtiques
* Diccionaris
* Enciclopèdies
* Anuaris i cronologies*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
Vídeo tutorial: "Com utilitzar enciclopèdia.cat?" Descarrega’t les guies digitals*
Guia #CAT1714
Llegir més
*
Guia #CATPinturaModernistaLlegir més
*
Guia #CATModernisme
Llegir més
*
Guia #CATNoucentisme Descarrega't la guia__
Descarrega't gratis guies i documents digitals SUBSCRIU-TE AL NEWSLETTER SUBSCRIU-TE AL NEWSLETTEREnviar
. * He llegit i accepto la política de privacitat * © Enciclopèdia Catalana, SLU* Qui som?
* Informació sobre el portal * Política de privacitat * Declaracions legals * Grup Enciclopèdia Catalana* Diccionaris
* Enciclopèdies
* Obres temàtiques * Anuaris, cronologies i estadístiques* Blog
* Contacte
*
*
*
*
*
Com fer servir el portal? Llegir més...Tornar a dalt
VOLS AJUDAR-NOS A PROMOCIONAR LA CULTURA CATALANA? Sol·licita informació sobre les donacions a la Fundació Enciclopèdia Catalana. En un altre moment LLEGIR MÉSDetails
Copyright © 2024 ArchiveBay.com. All rights reserved. Terms of Use | Privacy Policy | DMCA | 2021 | Feedback | Advertising | RSS 2.0